El llançament de martell és una prova de l'atletisme actual on es llança un objecte denominat martell, consistent en una bola de metall unida a una empunyadura mitjançant un cable d'acer.
El pes de la totalitat del martell haurà de ser com a mínim de 7,260 kg. i com a màxim de 7,285 kg. en la categoria masculina i un mínim de 4 kg. i un màxim de 4,025 kg. en la categoria femenina.
La bola del martell ha de tenir un diàmetre mínim d'11 cm i màxim de 13 cm en la categoria masculina i un mínim de 9,5 cm i màxim d'11 cm en la categoria femenina.
La distància total des de l'ansa al martell és de mínim 117,5 cm i de màxim 121,5 cm en la categoria masculina i ha d'estar compresa entre 116 cm i 119, cm en la categoria femenina.
El llançament de pes és una prova d'atletisme, que consisteix a propulsar una sòlida bola de metall a través de l'aire a la màxima distància. El pes de la bola és de 7,26 kg. en homes i de 4 kg. en dones per a categories adultes.
Cada competidor té dret a tres llançaments i els vuit millors passen a la següent ronda d'altres tres llançaments per competidor. Si els competidors fossin menys de vuit cadascun tindrà fins a sis intents; si són més, tres intents. Es decideix el guanyador segons la marca del millor llançament, la qual s'amida des del límit intern del cercle fins al lloc on cau la bola. En cas d'empat es pren en compte el segon millor llançament. Si el llançador surt del cercle per la meitat frontal el llançament és considerat nul.
El funcionament de la prova és el següent: cada atleta disposa de tres salts inicials. Un cop fets aquests 3 primers salts els 8 millors classificats opten a la millora, que consta de tres salts més. El guanyador serà l'atleta que després dels 6 salts assoleixi un salt més llarg. En cas d'empat es decideix el guanyador pel millor segon salt.
El punt de batuda es troba a 13 metres del començament del fossat de sorra pels homes i a 11 metres per a les dones.
Després de la cursa d'aproximació fins a la línia de batuda es realitza el primer salt. Un cop fet el salt s'ha de caure sobre la mateixa cama, per immediatament impulsar-se per al segon salt, caient, ara, sobre l'altre peu, el qual donarà origen al tercer i darrer salt que donarà pas a la caiguda al fossat.
En salt es considerarà nul si no es realitza d'aquesta manera o bé es toca o sobrepassa la línia de batuda amb el peu.
La mesura es prendrà des de la marca que es trobi més propera a la línia de batuda o impuls.
El salt de llargada és una prova atlètica que consisteix a agafar embranzida corrent sobre un pla horitzontal, i saltar el màxim que puguis sense fer nul. S'ha de saltar sobre un banc de sorra. La distància del salt es mesura des de la taula de batuda fins a la marca més endarrerida sobre la sorra marcada pel cos de l'atleta.
* Salt de longitud:És una disciplina individual que consisteix que un atleta (saltador) corre per una pista i salta des d'una taula intentant cobrir la major distància possible.
* Parlem de tres fases, les quals componen el salt en si. Primer es realitza una fase de carrera, després la batuda i finalment el vol-caiguda
* És una de les proves més populars de l'atletisme juntament amb les de velocitat.
El salt de perxa és una especialitat atlètica que consisteix a passar per sobre d'una barra horitzontal situada a gran alçada (llistó) sense fer-la caure. S'aconsegueix amb l'ajut de la perxa, (una barra flexible, d'uns 5 metres), que l'atleta dú a les mans i mitjançant una força, velocitat i habilitats gimnàstiques especials.
L'atleta acaba la prova eliminat després del tercer intent fallit, igual que en salt d'alçada.
L'atleta comença amb una carrera d'uns 40 metres. En arribar a poca distància del matalàs recolza la perxa a un caixetí reglamentari i gràcies al fet de tenir-la agafada amb les mans pot superar el llistó passant primer les cames, després el cos i finalment els braços, moment en què deixa anar la perxa.
ELS SALTS DE ALÇADA és un salt atlètic de l'atletisme on l'atleta tracta de superar el llistó que indica una certa alçada impulsant-se amb un sol peu. L'atleta acaba la prova quan no sobrepassa una mida prevista després de tres assaigs.
La tècnica actualment emprada és el salt de fosbury, es va començar a utilitzar als Jocs Olímpics de 1968 per Dick Fosbury que va ser desqualificat per utilitzar la seva tècnica, fins aleshores inèdita, tot i que finalment se li va concedir la medalla d'or en veure que no infringia cap regla.
Es tracta de fer la batuda amb el peu contrari a la direcció del salt, i passar el llistó d'esquena arquejant l'esquena.